Hola Jesse
He reflexionat molt abans d’escriure’t. Tenia dubtes.
Aquest darrers sis mesos he pensat en tu, ni poc ni molt.
Simplement t’he tingut al pensament.
Rememorava el dia que vam passar junts a Viena
Tot el que ens vam dir i vam viure,i he arribat a la conclusió
que allò no es tornarà a produir, ja que va ser molt intens.
Des que ens vam acomiadàr fins avui,
he gaudit, sofert, treballat
En definitiva, he viscut, com espero ho hagis fet tu.
És per això que crec que és millor deixar-ho així.
No trencar l’encanteri que per a mi van suposar les hores viscudes plegats
a Viena.
Aquell dia és irrepetible i vaig estar tan bé amb tu, vaig sentir-me tan plena!
En aquell moment m’hagués volgut quedar al teu costat, confirmar la
història que vam començar, però les circumstàncies ens van portar a un altre
lloc.
Encara que no volguem, l’atzar és qui regeix les nostres vides, i ja que
vam ser tan afortunats de trobar-nos i
viure aquell dia tan intens, no el vull fer malbé amb una nova trobada.
Diuen que mai s’ha de tornar on s’ha sigut feliç, i així ho faré.
Si l’atzar decideix que ens tornem a trobar, així serà.
Mentrestant, sigues feliç allà on la vida et porti i, si tens temps, pensa
una mica en mi.
Cèline
Carme Martí